Com tot a la vida... les coses van canviant. Fa quaranta anys que vaig començar a treballar. El temps ha passat i m’he fet gran. Recordo que en aquells moments les gavetes eren de fusta i ara son de PVC. Hi havia carros que servien per traginar els materials i les eines fins a l’obra. Anaven tirats pel “matxu” o moltes vegades de persones. Avui dia hi ha furgonetes i camions. Les excavacions es feien a pic i pala. Actualment hi ha màquines excavadores. Per fer inglets a les rajoles es feia amb raspes o llimes. Avui hi ha màquines amb discos de diamant i pulidores. I podriem seguir i seguir i seguir ...
Aixó em fa veure que tot ha canviat.
Avui hi ha eines que ens ajuden a millorar tots els treballs. De qualsevol ofici. Però la base continua essent la mateixa: respecte, un bon aprenentatge, ganes i il·lusió d’anar millorant dia rere dia. Això forma part de l’herència rebuda i l’experiència adquirida tots aquests anys. És aquesta la que nosaltres passem a les noves generacions, perquè vosaltres, els nostres fills i nets pugueu conèixer-ho i gaudir-ho.
Manel Jaen
Mestre d'obra
